Make your own free website on Tripod.com

¿Curan la adicción a Internet?

El artículo que a continuación reproducimos constituye una muestra tanto de la ligereza con la que se redacta la información como de la gratuidad que existe en las manifestaciones de los supuestamente "expertos".
Hoy día constituye todavía un interrogante la posibilidad de que exista algo semejante al IAD (Internet Addiction Disorder) que hace unos meses fue propuesto al publicarse los primeros estudios acerca de la utilización de Internet.
Una vez más asistimos a una peligrosa y demagógica mezcla de conceptos; se habla de videojuegos, de Internet y se les une sin más a las máquinas tragaperras. Creo honestamente que, aun en las declaraciones a un medio de información general, deben realizarse distinciones claras entre las posibilidades de abuso de unos recursos de Internet frente a otros. Dicho de otro modo, puedo concebir la existencia de individuos que bajo determinadas circunstancias muestren un abuso en la utilización del IRC, sin embargo mi imaginación es incapaz de conseguir la imagen de un redactor compulsivo de e-mail ;-)
La existencia de una psicopatología del abuso de los recursos telemáticos puede resultar un concepto con cierto futuro, sin embargo deberá conceptuarse (mientras la investigación no demuestre lo contrario) como algo banal y no más preocupante que un resfriado.
Sin embargo los contenidos vertidos en este artículo, o mejor dicho, la ausencia de estos, muestran una vez más como tras estas apocalípticas declaraciones no existe más que una actitud hacia todo lo tecnológico y en este caso un intento por aumentar la clientela de esta consulta privada con nombre institucional.
No debemos olvidar que los trastornos adictivos son entidades bien establecidas, graves y unívocas y que como muestra de respeto a los sus afectados y a sus familias debería limitarse las afirmaciones frívolas respecto a estos temas.


El Periódico de Catalunya. 5 de Marzo de 1998

Terapia per a cibernautes.

Un centre de Barcelona ofereix ajuda als addictes a Internet i als videojocs.

Noves teràpies per a nous mals d'aquest final de segle. La progressiva complexitat de la vida contemporània ha afavorit l'aparició de centres dedicats a les noves neurosis aparegudes a les grans ciutats. Una de les últimes patologies d'aquest tipus es l'adicció a Internet, una compulsiva avidesa per comunicar-se sense risc per les xarxes cibenètiques, especialment en la complicitat de la nit, per formar un cercle de relacions cada vegada mes irreal i en qué no és necessari utilitzar la màscara dels convencionalismes.
Durant els últims anys han proliferat els especialistes i els monitors de grups d'autoajuda, dedicats a estudiar els mals del nostre temps. L'últim d'aquests centres es va inaugurar aquesta setmana a Barcelona. Es diu Centre Catalá de Tractament d'Adiccions Socials (Cencas) i encara es troba en rodatge. El nou centre assegura ser pioner en l'assistència a cibernautes compulsius i als enganxats als videojocs, els últims adictes del segle.
La seva seu es al carrer d'Aribau, 32, i el seu número de telèfon es el 453.08.56. El Cencas es proposa tractar una àmplia sèrie d'addiccions modernes i tradicionals, excepte la drogoaddicció i els quadros d'anorèxia o bulímia, que pertanyen per llei a l'àmbit hospitalari.
Les quatre psicòlogues del Cencas s'inclinen per l'assistència grupal, les sessions col·lectives, l'intercanvi d'impressions i per totes aquelles motivacions que puguin donar als 32 pacients que atenen actualment. Sòn persones amb conflictes de ludopatia, compradors sense fre, adictes a la feina, obsessos malaltissos del sexe i també alcohólics que tenen problemes amb el joc.
Encara és impossible parlar de resultats o de graus d'eficácia. Marga Barrera, la psicóloga de 25 anys encarregada dels joves ludópates, sí que estableix, no obstant aixó, un percentatge, "al voltant del 50%", dels casos resolts amb éxit. No és estrany, malgrat tot, que la persona abandoni la teràpia en qualsevol moment o fins i tot que recaigui en la malaltia.
Barrera subratlla la importància de recuperar 'l'autoestima dels pacients", que quan estan immersos en la seva acdicció solen caminar "amb el cap baix í totalment desmoralitzats". Per Barrera, les noves addiccions no provenen de causes gaire diferents de les habituals. "Es gent que supleix les seves caréncies socials i familiars amb un instrument d'evasió". Aquest instrument pot ser una máquina escurabutxaques, una targeta de crédit, un cubalibre, Internet o un videojoc.


© Juan Alberto Estallo Martí. Abril 1998
This page hosted by Get your own Free Home Page



Click Here!